TOT L'AMOR QUE EM FAS SENTIR...

Mentre camino per la platja,
amb els ulls tancats i els peus descalços,
sento,
talment com si fos la brisa,
com la teva veu m’acaricia.

És quan el sol sorgeix,
vora el mar,
rere l’horitzó,
que el nostre amor cada dia reneix.

Amb tu com a suport
i amb les ganes de viure que em fas sentir,
puc dir sense cap por a equivocar-me,
que el teu amor és la meva sort.

MOMENTS...

Se,
encara que sigui lentament,
Al igual que aquells qui fan camí,
Que poc a poc em vas obrint el teu amor…

Un amor.
Un amor que no hi enten de paraules,
Un amor que demostra,
Demostra a través de cada gest…

Mai oblidaré cap del nostres moments.
Moments al nostre món.
Moments en que sobren les paraules,
Moments en que la intensitat de cada gest
I el batec del cor al realitzar-los
Son el teu t’estimo
Envers a mi…

ESCAMPA'T PEL MEU AIRE...

Cada cop que et sento respirar,
Em dones ales per poder volar.

Has convertit el meu cor en foc,
Omplint-lo amb el teu amor.

Pren els teus somnis,
La teva vida,
Les teves paraules
I escampa-les pel meu aire.

Mostra’m el teu paradís,
El teu infern,
El teu nord,
El teu sud...

Tant sols així,
la teva mirada em farà volar
I el meu esperit serà lliure...

SOMIAR DESPERT

Sol i despert,
He mirat els estels
Imaginant les vegades que tots dos,
Sense dir-nos res,
Pensarem les mateixes coses.

Tancant els ulls,
He imaginat la calidesa dels teus braços,
La grandesa de la teva felicitat,
El xiuxiueig de les teves paraules a cau d’orella,
El brillar dels teus ulls al estar junts…

Per un moment,
Encara que despert,
He somiat.

He somiat i he disfrutat molt del meu somni perquè,
Ara que hi penso,
Enmig d’aquest somiar despert,
Sentia que és amb tu amb qui vull estar.

ALLÒ QUE ENCARA HA DE VENIR

Vagi on vagi, et recordo.
Sigui on sigui, no deixo de sentir-te.

Confessa’m la terra que trepitges,
Quin és l’estel que t’il·lumina
i per què sempre el vent du la teva veu...

Obre els braços als petons que encara ens hem de fer,
i no deixis escapar, allò que encara ha de venir...

ANELS PER TU...

La teva música sona i et miro.
Et miro i no deixo de pensar com desitjo mimar-te…

Mimar-te amb cada gest,
amb cada carícia,
amb cada gest,
amb cada somriure,
amb cada mirada…

Les paraules es queden curtes,
sobren…

Els nostres ulls ho diuen tot…

El desig es transforma en anel
i els dies que manquen per veure’t es fan eterns…

SÓC TOT EL QUE SÓC...

Per totes aquelles vegades en que m’has ajudat a cada pas.
Per tota la veritat que m’has ajudat a veure.
Per totes les crítiques constructives.
Per cada somni que m’has fet realitat...

Per tot això…

Tu ets la meva força quan hem sento dèbil
i la meva veu quan no puc parlar…

Sempre has cregut en mi.
Saps que sóc tot el que sóc perquè m'estimes…

ETS LA LLUNA QUE M' INSPIRA

La poesia és el llenguatge del meu cor.

Tu, la lluna que l’inspira...

Friso per sentir la teva pell de nou

i expressar-te,

amb molt més que paraules,

tot el que dicta el meu cor...

La permisivitat i l’espai d’un full en blanc,

busquen expressar-te la meva felicitat.

La tendresa de les teves caricies,

la calidesa dels teus llabis,

la saviesa de les teves paraules,

l’expressivitat de cada gest...

Sens cap mena de dubte,

el que tu em fas sentir,

no m’ho fa sentir ningú...

La poesia és el llenguatge del meu cor.

Tu, la lluna que l’inspira...

L'ETERNITAT DEL MEU VIURE...

En la foscor de la nit,

els segons se m'escapen de les mans,
escoltant la teva dolça veu.

Em deixaria balancejar per la quietud i el silenci que m'envolten,
per la màgia de les teves paraules,
pel teu encisador somriure.

Voldria escoltar el so de les ones amb la força que tu me’n parles.
Compartir plegats aquesta sensació,

mentre el vent acarona els nostres llavis.

Aturaria el temps i,

si fos possible,

faria d'aquests instants l'eternitat del meu viure...

JUNTS...

Xiuxiuejant-te a cau d'orella

que l'estona no importa,

que al teu costat el temps s'atura,

et miro i no puc dissimular.

Les paraules em surten soles,

és el meu cor qui parla,

no puc parar...

PETITONA, TU ETS LA PERSONA...

Per primer cop a la vida
tinc al meu costat algú que em necessita,
algú a qui jo he necessitat i desitjat durant molt de temps.

Per primera vegada,
sense por,
sé que puc arribar allà on em condueixi la vida i,
d’alguna manera,
sé que seré fort.

Per primer cop a la vida
puc tocar,
sentir els somnis del meu cor...

No deixaré lloc al dolor,
no es colarà com ho feu temps enrere.
Per primer cop a la vida,
He conegut algú,
algú a quí sempre estimaré...

Tot i que aquestes paraules no son gaire,
mentre tinguem el nostre amor,
jo te les podré donar,
i tu sempre les podràs prendre

Per primer cop a la vida
tinc al meu costat algú que em necessita.

PERQUÈ M'ESTIMES...

Com he sobreviscut durant tant de temps en un món tan fred?, tan buit?...
Tan sols sé que em sento viu
i em sento viu perquè m’estimes…

Tot i que miro enrera
i desitjaria no haver fet algunes coses,
ara sé que tot el què he fet,
ho he fet per poder-te estimar.

Sóc feliç i em sento viu,
tu m’has mostrat el camí,
i tan sols tu saps lo bé que ens anirà
Perquè m’estimes.

M’has fet creure en impossibles,
i fins i tot en el llenguatge dels somnis…
Crec en tot el que tu ets
Perque t’estimo.

Desitjo donar-te’n les gràcies i,
amb un suau xiuxiueig a cau d’orella,
dir-te que amb amb la paraula de l’ánima
i el testimoni del cor,
t’estimaré sempre
perquè tu també m’estimes…