dilluns, de desembre 13, 2004

AQUÍ HI TENS UN AMIC!!!...

Quan estiguis confusa,
Boirosa...
Quan necessitis amor,
Atenció...
Quan tinguis la sensació de què res et va bé,
tanca els ulls...
Pensa en mi...
Aviat seré amb tu,
Per donar llum a la teva nit.
Tanca els ulls...
Pensa en mi...
Crida fort el meu nom i sabràs on sóc.
Crida fort el meu nom i sabré on ets.
Tanca els ulls...
Pensa en mi...
Correré fins a tu,
Per abraçar-te un altre cop...
Estiu,Primavera,Tardor o Hivern,
Sigui quan sigui...
Aquí hi tens un amic!!!...
A tota la colla, que no heu deixat mai de donar-me suport, gràcies!!!...

REFLEXIÓ FINAL...

La bogeria,
l’error,
el pecat i l’avarícia
ocupen les nostres ànimes
i ens corrompen amb arguments amables,
mentre s’alimenten de l’innocència.
Els pecats són tossuts quan,
sentint-nos perdonats per una confessió,
tornem a camins tortuosos.
Ara,
quan la desesperació envaeix tot el meu cos amb fuetejades de ràbia,
i m’obliga a prendre una reflexió...
En els últims instants de la meva esbojarrada vida,
prenent prestat un bocí de pau interior,
és quan demano perdó pel temps perdut...

M'EQUIVOCAVA

M’equivocava...
Creia poder viure sense amor.
Creia poder viure en pau tota la vida.
M’equivocava...
Creia poder viure sense rancúnies,
sense fuetejos de ràbia i dolor.
M’equivocava...
Creia poder viure sense tu...
M’equivocava...

DUBTES

Plou...
Sobre la ciutat deserta,
el dia es vesteix de gris,
fent veure que no desperta...
No ho sé...
les gotes de pluja cauen sobre el cafè,
mentre ell recorda i dubta...
No sap que fer.
Te por...
Descobriran històries amagades.
Guardades com un autèntic tresor,
si deixa parlar el seu cor...
Recorda...
No es pot estar de recordarla nit d’un 12 d’abril.
Quan,
asseguts en aquella font de Roma,
per primer cop es van besar.
El temps ha passat,
ella se’ns ha casat,
i encara que l’ha convidat,
ell refusa de bon grat...
Doncs sap que si a la boda assistia,
Ella mai no es casaria...
No ho sé...
les gotes de pluja cauen sobre el cafè,
mentre ell recorda i dubta...
No sap que fer.