La poesia és el llenguatge del meu cor.
Tu, la lluna que l’inspira...
Friso per sentir la teva pell de nou
i expressar-te,
amb molt més que paraules,
tot el que dicta el meu cor...
La permisivitat i l’espai d’un full en blanc,
busquen expressar-te la meva felicitat.
La tendresa de les teves caricies,
la calidesa dels teus llabis,
la saviesa de les teves paraules,
l’expressivitat de cada gest...
Sens cap mena de dubte,
el que tu em fas sentir,
no m’ho fa sentir ningú...
La poesia és el llenguatge del meu cor.
Tu, la lluna que l’inspira...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada