dissabte, d’abril 05, 2008

PERQUÈ M'ESTIMES...

Com he sobreviscut durant tant de temps en un món tan fred?, tan buit?...
Tan sols sé que em sento viu
i em sento viu perquè m’estimes…

Tot i que miro enrera
i desitjaria no haver fet algunes coses,
ara sé que tot el què he fet,
ho he fet per poder-te estimar.

Sóc feliç i em sento viu,
tu m’has mostrat el camí,
i tan sols tu saps lo bé que ens anirà
Perquè m’estimes.

M’has fet creure en impossibles,
i fins i tot en el llenguatge dels somnis…
Crec en tot el que tu ets
Perque t’estimo.

Desitjo donar-te’n les gràcies i,
amb un suau xiuxiueig a cau d’orella,
dir-te que amb amb la paraula de l’ánima
i el testimoni del cor,
t’estimaré sempre
perquè tu també m’estimes…