Vagi on vagi, et recordo.
Sigui on sigui, no deixo de sentir-te.
Confessa’m la terra que trepitges,
Quin és l’estel que t’il·lumina
i per què sempre el vent du la teva veu...
Obre els braços als petons que encara ens hem de fer,
i no deixis escapar, allò que encara ha de venir...
Sigui on sigui, no deixo de sentir-te.
Confessa’m la terra que trepitges,
Quin és l’estel que t’il·lumina
i per què sempre el vent du la teva veu...
Obre els braços als petons que encara ens hem de fer,
i no deixis escapar, allò que encara ha de venir...
0 comentaris:
Publica un comentari