dissabte, d’abril 05, 2008

L'ETERNITAT DEL MEU VIURE...

En la foscor de la nit,
els segons se m'escapen de les mans,
escoltant la teva dolça veu.

Em deixaria balancejar per la quietud i el silenci que m'envolten,
per la màgia de les teves paraules,
pel teu encisador somriure.

Voldria escoltar el so de les ones amb la força que tu me’n parles.
Compartir plegats aquesta sensació,
mentre el vent acarona els nostres llavis.
Aturaria el temps i,
si fos possible,
faria d'aquests instants l'eternitat del meu viure...