La bogeria,
l’error,
el pecat i l’avarícia
ocupen les nostres ànimes
i ens corrompen amb arguments amables,
mentre s’alimenten de l’innocència.
Els pecats són tossuts quan,
sentint-nos perdonats per una confessió,
tornem a camins tortuosos.
Ara,
quan la desesperació envaeix tot el meu cos amb fuetejades de ràbia,
i m’obliga a prendre una reflexió...
En els últims instants de la meva esbojarrada vida,
prenent prestat un bocí de pau interior,
és quan demano perdó pel temps perdut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada