Plou...
Sobre la ciutat deserta,
el dia es vesteix de gris,
fent veure que no desperta...
No ho sé...
les gotes de pluja cauen sobre el cafè,
mentre ell recorda i dubta...
No sap que fer.
Te por...
Descobriran històries amagades.
Guardades com un autèntic tresor,
si deixa parlar el seu cor...
Recorda...
No es pot estar de recordarla nit d’un 12 d’abril.
Quan,
asseguts en aquella font de Roma,
per primer cop es van besar.
El temps ha passat,
ella se’ns ha casat,
i encara que l’ha convidat,
ell refusa de bon grat...
Doncs sap que si a la boda assistia,
Ella mai no es casaria...
No ho sé...
les gotes de pluja cauen sobre el cafè,
mentre ell recorda i dubta...
No sap que fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada