tag:blogger.com,1999:blog-95815782011-04-22T02:44:23.976+02:00Benvinguts a Racó de Lletres Escrites, el racó web on s’exposa l’obra més recent de Nicolau J. Pujol. Iniciat a la poesia ja fa mes de 10 anys, te algunes parts de la seva obra poètica publicades pel “Centro de Estudios Poéticos de Madrid i actualment prepara la seva primera Novel•la. També compta amb varis treballs d’assaig sobre el món de la parella i les persones amb disminució. Per a qualsevol comentari, podeu adreçar un mail a lletresescrites@gmail.comNicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.comBlogger171100tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1110827642939096622008-04-05T20:20:00.000+02:002008-04-05T19:55:36.318+02:00<div align="center">Mentre camino per la platja,<br />amb els ulls tancats i els peus descalços,<br />sento,<br />talment com si fos la brisa,<br />com la teva veu m’acaricia.<br /><br />És quan el sol sorgeix,<br />vora el mar,<br />rere l’horitzó,<br />que el nostre amor cada dia reneix.<br /><br />Amb tu com a suport<br />i amb les ganes de viure que em fas sentir,<br />puc dir sense cap por a equivocar-me,<br />que el teu amor és la meva sort.</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-111082764293909662?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1107668059945526632008-04-05T20:06:00.000+02:002008-04-05T20:06:50.641+02:00<div align="center">Se,<br />encara que sigui lentament,<br />Al igual que aquells qui fan camí,<br />Que poc a poc em vas obrint el teu amor…<br /><br />Un amor.<br />Un amor que no hi enten de paraules,<br />Un amor que demostra,<br />Demostra a través de cada gest…<br /><br />Mai oblidaré cap del nostres moments.<br />Moments al nostre món.<br />Moments en que sobren les paraules,<br />Moments en que la intensitat de cada gest<br />I el batec del cor al realitzar-los<br />Son el teu t’estimo<br />Envers a mi… </div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110766805994552663?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1110929139091296712008-04-05T19:54:00.000+02:002008-04-05T19:54:51.040+02:00<div align="center">Cada cop que et sento respirar,<br />Em dones ales per poder volar.<br /><br />Has convertit el meu cor en foc,<br />Omplint-lo amb el teu amor.<br /><br />Pren els teus somnis,<br />La teva vida,<br />Les teves paraules<br />I escampa-les pel meu aire.<br /><br />Mostra’m el teu paradís,<br />El teu infern,<br />El teu nord,<br />El teu sud...<br /><br />Tant sols així,<br />la teva mirada em farà volar<br />I el meu esperit serà lliure...</div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-111092913909129671?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-21073882665283443652008-04-05T19:52:00.000+02:002008-04-05T19:52:19.149+02:00<div align="center">Sol i despert,<br />He mirat els estels<br />Imaginant les vegades que tots dos,<br />Sense dir-nos res,<br />Pensarem les mateixes coses.<br /><br />Tancant els ulls,<br />He imaginat la calidesa dels teus braços,<br />La grandesa de la teva felicitat,<br />El xiuxiueig de les teves paraules a cau d’orella,<br />El brillar dels teus ulls al estar junts…<br /><br />Per un moment,<br />Encara que despert,<br />He somiat.<br /><br />He somiat i he disfrutat molt del meu somni perquè,<br />Ara que hi penso,<br />Enmig d’aquest somiar despert,<br />Sentia que és amb tu amb qui vull estar.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-2107388266528344365?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-22973034352761813802008-04-05T19:51:00.000+02:002008-04-05T19:51:26.154+02:00<div align="center">Vagi on vagi, et recordo.<br />Sigui on sigui, no deixo de sentir-te.<br /><br />Confessa’m la terra que trepitges,<br />Quin és l’estel que t’il·lumina<br />i per què sempre el vent du la teva veu...<br /><br />Obre els braços als petons que encara ens hem de fer,<br />i no deixis escapar, allò que encara ha de venir...</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-2297303435276181380?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-67874762170623712482008-04-05T19:50:00.000+02:002008-04-05T19:50:10.522+02:00La teva música sona i et miro.<br />Et miro i no deixo de pensar com desitjo mimar-te…<br /><br />Mimar-te amb cada gest,<br />amb cada carícia,<br />amb cada gest,<br />amb cada somriure,<br />amb cada mirada…<br /><br />Les paraules es queden curtes,<br />sobren…<br /><br />Els nostres ulls ho diuen tot…<br /><br />El desig es transforma en anel<br />i els dies que manquen per veure’t es fan eterns…<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-6787476217062371248?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1114708874774493552008-04-05T19:20:00.000+02:002008-04-05T19:53:55.169+02:00<div align="center"></div><div align="center"></div><div align="center">Per totes aquelles vegades en que m’has ajudat a cada pas.<br />Per tota la veritat que m’has ajudat a veure.<br />Per totes les crítiques constructives.<br />Per cada somni que m’has fet realitat...<br /><br />Per tot això…<br /><br />Tu ets la meva força quan hem sento dèbil<br />i la meva veu quan no puc parlar…<br /><br />Sempre has cregut en mi.<br />Saps que sóc tot el que sóc perquè m'estimes…</div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-111470887477449355?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1102962334066594152008-04-05T19:17:00.000+02:002008-04-05T20:13:31.470+02:00<div align="center">La poesia és el llenguatge del meu cor.</div><div align="center">Tu, la lluna que l’inspira...</div><div align="center"></div><div align="center">Friso per sentir la teva pell de nou</div><div align="center">i expressar-te,</div><div align="center">amb molt més que paraules,</div><div align="center">tot el que dicta el meu cor...</div><div align="center"></div><div align="center">La permisivitat i l’espai d’un full en blanc,</div><div align="center">busquen expressar-te la meva felicitat.</div><div align="center"></div><div align="center">La tendresa de les teves caricies,</div><div align="center">la calidesa dels teus llabis,</div><div align="center">la saviesa de les teves paraules,</div><div align="center">l’expressivitat de cada gest...</div><div align="center"></div><div align="center">Sens cap mena de dubte,</div><div align="center">el que tu em fas sentir,</div><div align="center">no m’ho fa sentir ningú...</div><div align="center"></div><div align="center">La poesia és el llenguatge del meu cor.</div><div align="center">Tu, la lluna que l’inspira...</div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110296233406659415?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1102959823073245652008-04-05T18:37:00.000+02:002008-04-05T20:14:56.587+02:00<div align="center">En la foscor de la nit,</div><div align="center">els segons se m'escapen de les mans,<br />escoltant la teva dolça veu. </div><div align="center"><br />Em deixaria balancejar per la quietud i el silenci que m'envolten,<br />per la màgia de les teves paraules,<br />pel teu encisador somriure.</div><div align="center"><br />Voldria escoltar el so de les ones amb la força que tu me’n parles.<br />Compartir plegats aquesta sensació, </div><div align="center">mentre el vent acarona els nostres llavis.<br /></div><div align="center">Aturaria el temps i,</div><div align="center">si fos possible, </div><div align="center">faria d'aquests instants l'eternitat del meu viure...</div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110295982307324565?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1106662550245775472008-04-05T16:30:00.000+02:002008-04-05T20:07:59.262+02:00<div align="center">Xiuxiuejant-te a cau d'orella</div><div align="center">que l'estona no importa,</div><div align="center">que al teu costat el temps s'atura,</div><div align="center">et miro i no puc dissimular.</div><div align="center">Les paraules em surten soles,</div><div align="center">és el meu cor qui parla,</div><div align="center">no puc parar...</div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110666255024577547?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1110007287447367342008-04-05T08:30:00.001+02:002008-04-05T20:27:14.421+02:00<div align="center">Per primer cop a la vida<br />tinc al meu costat algú que em necessita,<br />algú a qui jo he necessitat i desitjat durant molt de temps.<br /><br />Per primera vegada,<br />sense por,<br />sé que puc arribar allà on em condueixi la vida i,<br />d’alguna manera,<br />sé que seré fort.<br /><br />Per primer cop a la vida<br />puc tocar,<br />sentir els somnis del meu cor...<br /><br />No deixaré lloc al dolor,<br />no es colarà com ho feu temps enrere.<br />Per primer cop a la vida,<br />He conegut algú,<br />algú a quí sempre estimaré... </div><div align="center"></div><div align="center"><br />Tot i que aquestes paraules no son gaire,<br />mentre tinguem el nostre amor,<br />jo te les podré donar,<br />i tu sempre les podràs prendre<br /><br />Per primer cop a la vida<br />tinc al meu costat algú que em necessita.</div><div align="center"></div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-111000728744736734?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1108424690471946602008-04-05T00:34:00.000+02:002008-04-05T19:57:50.081+02:00<div align="center">Com he sobreviscut durant tant de temps en un món tan fred?, tan buit?...<br />Tan sols sé que em sento viu<br />i em sento viu perquè m’estimes…<br /><br />Tot i que miro enrera<br />i desitjaria no haver fet algunes coses,<br />ara sé que tot el què he fet,<br />ho he fet per poder-te estimar.<br /><br />Sóc feliç i em sento viu,<br />tu m’has mostrat el camí,<br />i tan sols tu saps lo bé que ens anirà<br />Perquè m’estimes.<br /><br />M’has fet creure en impossibles,<br />i fins i tot en el llenguatge dels somnis…<br />Crec en tot el que tu ets<br />Perque t’estimo.<br /><br />Desitjo donar-te’n les gràcies i,<br />amb un suau xiuxiueig a cau d’orella,<br />dir-te que amb amb la paraula de l’ánima<br />i el testimoni del cor,<br />t’estimaré sempre<br />perquè tu també m’estimes…</div><div align="center"></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110842469047194660?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1103043678568327592004-12-14T17:43:00.000+01:002004-12-30T21:35:58.476+01:00<div align="center">Amb tan sols 4 anys,</div><div align="center">m’has preguntat que era la vida.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida...</div><div align="center"></div><div align="center">La vida son petits grans moments,</div><div align="center">la vida és cada vegada que corres cap al llit i,</div><div align="center">posan-te entre jo i la mama,</div><div align="center">amb una insistència carregada de tendresa,</div><div align="center">em demanes que et prepari l’esmorzar.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és cada vegada que poses els peus sobre les meves cames i,</div><div align="center">amb una sola mirada pícara de complicitat,</div><div align="center">els teus ulls em demanen que et posi les sabates.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és cada vegada que,</div><div align="center">extenent els braços en creu perquè et pugi damunt les meves cames,</div><div align="center">t’agafes fort a mi</div><div align="center">i em demanes que t’acompanyi a l’escola.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és cada vegada que corres a omplir la banyera i,</div><div align="center">després de jugar i remullar totes les joguines,</div><div align="center">em demanes que t’esbandeixi el caparró</div><div align="center">mentre et tapes ben fort les orelles.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és cada vegada que,</div><div align="center">amb tota la intenció del món</div><div align="center">i refugian-te en l’inocència de la teva curta edat,</div><div align="center">negocíes quina ha de ser l’última cullarada del sopar.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és cada vegada que,</div><div align="center">amb la millor de les intencions,</div><div align="center">esquitxes part de la cuina volent-me ajudar a fregar plats.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és cada vegada que,</div><div align="center">agafant el teu llibre de contes i saltant damunt del llit,</div><div align="center">em demanes que et llegeixi el que toca per aquell dia</div><div align="center">i t’adorms a la meitat.</div><div align="center"></div><div align="center">La vida és gaudir la teva inocència,</div><div align="center">respirar la teva pau i,</div><div align="center">sobretot,</div><div align="center">encara que a la meva manera,</div><div align="center">poder-te seguir estimant...</div><div align="center"></div><div align="center"><span style="color:#cc0000;">A tu Nil, perquè encara què hagi sigut a la meva manera, m'has permès fer-te de "pare" durant un temps.</span></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110304367856832759?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1102960655675149802004-12-13T18:45:00.000+01:002004-12-13T18:57:35.676+01:00<div align="center">Quan estiguis confusa,</div><div align="center">Boirosa...</div><div align="center"> </div><div align="center">Quan necessitis amor,</div><div align="center">Atenció...</div><div align="center"> </div><div align="center">Quan tinguis la sensació de què res et va bé,</div><div align="center">tanca els ulls...</div><div align="center">Pensa en mi...</div><div align="center">Aviat seré amb tu,</div><div align="center">Per donar llum a la teva nit.</div><div align="center"> </div><div align="center">Tanca els ulls...</div><div align="center">Pensa en mi...</div><div align="center">Crida fort el meu nom i sabràs on sóc.</div><div align="center">Crida fort el meu nom i sabré on ets.</div><div align="center"> </div><div align="center">Tanca els ulls...</div><div align="center">Pensa en mi...</div><div align="center">Correré fins a tu,</div><div align="center">Per abraçar-te un altre cop...</div><div align="center">Estiu,Primavera,Tardor o Hivern,</div><div align="center">Sigui quan sigui...</div><div align="center">Aquí hi tens un amic!!!...</div><div align="center"> </div><div align="center"><span style="color:#cc0000;">A tota la colla, que no heu deixat mai de donar-me suport, gràcies!!!...</span></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110296065567514980?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1102958179092732652004-12-13T18:09:00.000+01:002006-09-16T18:27:49.230+02:00<div align="center">La bogeria, </div><div align="center">l’error, </div><div align="center">el pecat i l’avarícia</div><div align="center">ocupen les nostres ànimes </div><div align="center">i ens corrompen amb arguments amables,</div><div align="center">mentre s’alimenten de l’innocència.</div><div align="center"></div><div align="center">Els pecats són tossuts quan,</div><div align="center">sentint-nos perdonats per una confessió,</div><div align="center">tornem a camins tortuosos.</div><div align="center"></div><div align="center">Ara,</div><div align="center">quan la desesperació envaeix tot el meu cos amb fuetejades de ràbia,</div><div align="center">i m’obliga a prendre una reflexió...</div><div align="center"></div><div align="center">En els últims instants de la meva esbojarrada vida,</div><div align="center">prenent prestat un bocí de pau interior,</div><div align="center">és quan demano perdó pel temps perdut...</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110295817909273265?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1102893490278674612004-12-13T01:15:00.000+01:002006-09-16T18:28:58.800+02:00<div align="center">M’equivocava...</div><div align="center">Creia poder viure sense amor.</div><div align="center">Creia poder viure en pau tota la vida.</div><div align="center"></div><div align="center">M’equivocava...</div><div align="center">Creia poder viure sense rancúnies,</div><div align="center">sense fuetejos de ràbia i dolor.</div><div align="center"></div><div align="center">M’equivocava...</div><div align="center">Creia poder viure sense tu...</div><div align="center">M’equivocava...</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110289349027867461?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9581578.post-1102893178315150412004-12-13T01:06:00.000+01:002006-09-16T18:29:36.230+02:00<div align="center">Plou...</div><div align="center">Sobre la ciutat deserta,</div><div align="center">el dia es vesteix de gris,</div><div align="center">fent veure que no desperta...</div><div align="center"></div><div align="center">No ho sé...</div><div align="center">les gotes de pluja cauen sobre el cafè,</div><div align="center">mentre ell recorda i dubta...</div><div align="center">No sap que fer.</div><div align="center"></div><div align="center">Te por...</div><div align="center">Descobriran històries amagades.</div><div align="center">Guardades com un autèntic tresor,</div><div align="center">si deixa parlar el seu cor...</div><div align="center"></div><div align="center">Recorda...</div><div align="center">No es pot estar de recordarla nit d’un 12 d’abril.</div><div align="center">Quan,</div><div align="center">asseguts en aquella font de Roma,</div><div align="center">per primer cop es van besar.</div><div align="center"></div><div align="center">El temps ha passat,</div><div align="center">ella se’ns ha casat, </div><div align="center">i encara que l’ha convidat,</div><div align="center">ell refusa de bon grat...</div><div align="center"></div><div align="center">Doncs sap que si a la boda assistia,</div><div align="center">Ella mai no es casaria...</div><div align="center"></div><div align="center">No ho sé...</div><div align="center">les gotes de pluja cauen sobre el cafè,</div><div align="center">mentre ell recorda i dubta...</div><div align="center">No sap que fer.</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9581578-110289317831515041?l=lletresescrites.blogspot.com' alt='' /></div>Nicolau J. Pujolhttp://www.blogger.com/profile/04927130884238491761noreply@blogger.com0